Vés al contingut

Cub de Leslie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un cub de Leslie (esquerra) i un detector tèrmic (dreta).

El cub de Leslie és un aparell inventat pel físic John Leslie en 1804[1] que s'usa per mesurar l'energia radiada per diferents superfícies, i consisteix en un cub en el qual de les quatre cares verticals del cub, una està coberta per una capa d'or, una altra de plata, una altra de coure i la quarta està envernissada. Quan el cub s'omple amb aigua calenta, un detector tèrmic mostra que la cara envernissada amb cola emet molt més que les altres tres.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Robitaille, P. «Blackbody Radiation and the Carbon Particle». Progress in Physics, 3, 2008, p. 36-55.
  2. Poynting, John Henry; Thomson, Joseph John. A Textbook of Physics. Londres: Charles Griffin and Company, 1906, p. 230-231. 

Bibliografia

[modifica]